1.Escriu una breu biografia de Quim Monzó.
Monzó va ser contista, novel·lista i articulista. Ha treballat com a dissenyador gràfic, traductor, cronista de guerra i col·laborador a la ràdio i a la televisió. Exceptuant els casos de Pere Calders i Francesc Trabal, Monzó ha rebut una limitada influència de la tradició narrativa catalana. Tant la seva primera novel·la, L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976) com Self Service (1977), escrita a quatre mans amb Biel Mesquida, se situen al marge de la producció posterior de Monzó i ens remeten a les coordenades estètiques del textualisme dels anys setanta.
2.Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.
Mil cretins: és un home gran que se'n va a una residencia però ningú no fa cas de les seves condicions.
3. Qui és Sergi Pàmies? A quin diari publica els seus escrits periodístics? Sobre quin tema sol escriure? Justifica-ho amb exemples.
S'inicià en la literatura amb dos reculls de narracions, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986) i Infecció (1987). Posteriorment ha publicat les novel·les, La primera pedra (1990, premi Ícaro 1991), L'instint (1993, premi Prudenci Bertrana 1993) i Sentimental (1995) i les narracions La gran novel·la sobre Barcelona (1997). Algunes de les seves obres han estat traduïdes. També col·labora a la premsa i participa en espais radiofònics, sovint en col·laboració amb l'escriptor Quim Monzó. Ha continuat la seva obra amb la novel·la Sentimental (1996) i les narracions La gran novel·la sobre Barcelona (1997) i L'últim llibre de Sergi Pàmies (2000). Sergi Pàmies debuta com a novel·lista amb la novel·la La primera pedra, editada per Quaderns Crema. L'escriptor català Sergi Pàmies és guardonat amb el premi Ícaro per la gran acollida que ha tingut la versió castellana de la seva obra La primera pedra.
Publica els seus escrits periodístics a La Vanguardia, on escriu sobre els esports; com per exemple, Las mil y una noche, Empezar de cero... que parlen dels esports i és un gran culé, com demostra en els escrits ja citats.
4. Quin tema predomina en la poesia actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és.
L'intimisme: reflecteix les experiències personals i la percepció particular del món. Van des dels grans moviments poètics dels dos últims segles fins als clàssics de l'Antiguitat.
Un exemple és la obra de Comiat i l’autor és Francesc Parcerisas.
5. Digues quina és la programació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.
Non Solum, Una comèdia espanyola, El vestit nou de l'emperador, El casament d'en Terregada, El ball, M de Mortal, La casa sota sorra, A mi no em diguis amor, Escenes de matrimoni, Llits...
Aniria a veure A mi no em diguis amor, perquè penso que pot ser una obra molt interessant i a part penso que el tema em pot agradar molt.
6. Fes, a mà o a ordinador, un esquema del context històric i literari de la literatura actual. Nota: s'ha d'entregar el dimarts, 11 de maig a les 13.00. És imprescindible esciure correctament els noms de les obres i els noms dels autors per aprovar l'exercici.
dilluns, 10 de maig del 2010
dilluns, 26 d’abril del 2010
Unitat 9. La literatura de postguerra
1. La fi de la guerra civil comportà la consolidació de l'estructura política sobre el poder personal establert ja clarament en una llei de 30 de gener del 1938 i obrí un període de centralització política, administrativa i cultura i en l'aspecte socioeconòmic, la paralització de la reforma agrària i la devolució de les terres als antics propietaris, i la creació dels sindicats verticals . Fins el 1945 la necessitat de reconstrucció econòmica i consolidació política restà emmarcada dins la conjuntura internacional de la Segona Guerra Mundial. Amb l'estímul de la imminent derrota de l'Eix, el 1944 es produí la infiltració de guerrillers republicans (maquis), però la intervenció de les forces armades i la divisió de l'oposició a l'exili determinaren l'abandó de l'intent; igualment la guerrilla interior, que funcionava des del 1939, fou finalment vençuda vers 1949-50. Després de la victòria aliada del 1945, que comportà l'aïllament de l'estat espanyol.
Hi ha tres géneres dins de la literatura de la postguerra: la narrativa, que hi predomina la novel·la psicològica que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims. (altres gèneres dins de la narrativa: conte, article perodístic, assaig, memòries...) autors: Mercè Rodoreda, Josep Pla...
La poesia, segueix les tendències del s.XX: el postsimbolisme, la poesia experimental i poesia de bases existencial. Es una poesia que es lamenta de la situació i es rabel·la contra la justícia.
I el tetare, entre el 1939 i 1946 es van prohibir les representacions en català.
2. Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
Fèrules: Palmeta.
Crosses:Palmeta.
Estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
Esborradissa: Que s'esborra fàcilment.
3. Estimats Parlamentaris del món,
Crec que hi hauria d'haver-hi alguna manera d'atura les guerres, perquè és molt injust per a molta de la gent que les ha viscut o les estar vivint, que solament posen en perill les seves pròpies vides.
Tota aquesta gent, està obligada a matar a gent innocent, i no en treuen res. Per exemple, no és gaire adient, que es vegi gent estirada al carrer morta quan parlen a les noticies de les guerres. És molt trist veure aquesta situació, perquè la gent que estar a la guerra ho estar passant molt malament, han de abandonar a les seves famílies per anar a lluitar contra gent com ells, així que crec que ha de haver-hi alguna manera de solucionar tot això, per exemple, parlant i posant-se d'acord entre ells.
4. Un monòleg interior és el procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
N'és un exemple,l'obra de Mercè Rodoreda, La plaça del diamant. perquè presenta les característiques d'un monòleg interior.
Hi ha tres géneres dins de la literatura de la postguerra: la narrativa, que hi predomina la novel·la psicològica que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims. (altres gèneres dins de la narrativa: conte, article perodístic, assaig, memòries...) autors: Mercè Rodoreda, Josep Pla...
La poesia, segueix les tendències del s.XX: el postsimbolisme, la poesia experimental i poesia de bases existencial. Es una poesia que es lamenta de la situació i es rabel·la contra la justícia.
I el tetare, entre el 1939 i 1946 es van prohibir les representacions en català.
2. Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
Fèrules: Palmeta.
Crosses:Palmeta.
Estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
Esborradissa: Que s'esborra fàcilment.
3. Estimats Parlamentaris del món,
Crec que hi hauria d'haver-hi alguna manera d'atura les guerres, perquè és molt injust per a molta de la gent que les ha viscut o les estar vivint, que solament posen en perill les seves pròpies vides.
Tota aquesta gent, està obligada a matar a gent innocent, i no en treuen res. Per exemple, no és gaire adient, que es vegi gent estirada al carrer morta quan parlen a les noticies de les guerres. És molt trist veure aquesta situació, perquè la gent que estar a la guerra ho estar passant molt malament, han de abandonar a les seves famílies per anar a lluitar contra gent com ells, així que crec que ha de haver-hi alguna manera de solucionar tot això, per exemple, parlant i posant-se d'acord entre ells.
4. Un monòleg interior és el procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
N'és un exemple,l'obra de Mercè Rodoreda, La plaça del diamant. perquè presenta les característiques d'un monòleg interior.
dilluns, 19 d’abril del 2010
Repàs de les unitats 7 i 8
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
El complement indirecte expressa el receptor de l'acció verbal. Es pregunta “a qui”, en canvi el complement directe, és el complement més directament relacionat amb el verb, els verbs que admeten s'anomenen transitius i es pregunta “què”.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. Complement directe
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. Complement de règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. Complement directe
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. Complement directe
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens...hi....han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n....vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'hi...exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ..en...dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
Literatura experimental: la poesia, evoluciona dos bandes: amb els moviments avantguardistes i l'altra cap a poesia pura. La novel·la segueix el mateix cas: l'acció perd continuïtat i l'altre el monòleg interior.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l'existència humana, i pregunta sobre el món caòtic i absurd.
Literatura social: parteix de les idees dels artistes i intel·lectuals.
Poesia: evoluciona cap a la poesia pura, busca la bellesa de les paraules.
Narrativa: Adopta moltes de les innovacions aportades per la literatura experimental i existencial.
Teatre: La comèdia burgesa, el teatre frívol i d'entreteniment, i el teatre revolucionari.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé. Complement de règim verbal. S'acostuma a fer-les.
b) Porta els comptes a l'avi. Complement directe(els comptes) i Complement indirecte (a l'avi) Porta'ls hi.
c) Es recorda de tot el que li deuen. Complement de règim verbal. Se'n recorda.
d) Compra joguines als nebots. Complement directe(joguines) i complement indirecte (als nebots) Els hi compra joguines.
e) Explica el que vol als seus amics. Complement directe (el que vol fer) i complement indirecte (als seus amics). Els hi explica.
f) Es nega a treballar amb la família. Complement de règim verbal. S'hi nega.
g) Fa el que vol. Complement directe. Ho fa.
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
El complement indirecte expressa el receptor de l'acció verbal. Es pregunta “a qui”, en canvi el complement directe, és el complement més directament relacionat amb el verb, els verbs que admeten s'anomenen transitius i es pregunta “què”.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. Complement directe
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. Complement de règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. Complement directe
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. Complement directe
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens...hi....han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n....vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'hi...exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ..en...dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
Literatura experimental: la poesia, evoluciona dos bandes: amb els moviments avantguardistes i l'altra cap a poesia pura. La novel·la segueix el mateix cas: l'acció perd continuïtat i l'altre el monòleg interior.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l'existència humana, i pregunta sobre el món caòtic i absurd.
Literatura social: parteix de les idees dels artistes i intel·lectuals.
Poesia: evoluciona cap a la poesia pura, busca la bellesa de les paraules.
Narrativa: Adopta moltes de les innovacions aportades per la literatura experimental i existencial.
Teatre: La comèdia burgesa, el teatre frívol i d'entreteniment, i el teatre revolucionari.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé. Complement de règim verbal. S'acostuma a fer-les.
b) Porta els comptes a l'avi. Complement directe(els comptes) i Complement indirecte (a l'avi) Porta'ls hi.
c) Es recorda de tot el que li deuen. Complement de règim verbal. Se'n recorda.
d) Compra joguines als nebots. Complement directe(joguines) i complement indirecte (als nebots) Els hi compra joguines.
e) Explica el que vol als seus amics. Complement directe (el que vol fer) i complement indirecte (als seus amics). Els hi explica.
f) Es nega a treballar amb la família. Complement de règim verbal. S'hi nega.
g) Fa el que vol. Complement directe. Ho fa.
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Unitat 8. Les avantguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries, i també, són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.
• Surrealisme: busquen l’expressió de subconscient a través de l’escriptura automàtica.
• Cubisme: Popularitzen els cal•ligrames
• Futurisme: : proposen destruir la sintaxis i deixar les paraules en llibertat
• Dadaisme: creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni? Que només ho veus clar quan dorms, que sembla la vida real, però en realitat, només és un somni, però a tu t’agradaria que fos la realitat. El del la vetlla)
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat
c) Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger
e) Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.)
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La Caterina, vol canviar de vida i per això vol marxar del seu poble. Li diuen, La noia del cafè de la Marina. Vol abandonar el passat i tenir una vida millo.
Claudi:en Claudi ensenya a Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d’aventures.. Pensa que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries, i també, són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.
• Surrealisme: busquen l’expressió de subconscient a través de l’escriptura automàtica.
• Cubisme: Popularitzen els cal•ligrames
• Futurisme: : proposen destruir la sintaxis i deixar les paraules en llibertat
• Dadaisme: creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni? Que només ho veus clar quan dorms, que sembla la vida real, però en realitat, només és un somni, però a tu t’agradaria que fos la realitat. El del la vetlla)
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat
c) Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger
e) Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.)
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La Caterina, vol canviar de vida i per això vol marxar del seu poble. Li diuen, La noia del cafè de la Marina. Vol abandonar el passat i tenir una vida millo.
Claudi:en Claudi ensenya a Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d’aventures.. Pensa que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
dilluns, 15 de març del 2010
Activitats de síntesi del segon trimestre
Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un instant de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta, és un bon mitjà de transport per anar a l'escola, dels quals, podem citar diversos avantatges i desavantatges.
Jo crec que hi ha molts avantatges d'anar amb bicicleta a l'escola, un dels primers avantatges, és la velocitat, en canvi, si hi vas a peu, vas més lent. Un altre avantatge, és que has de sortir més aviat de casa. També és un avantatge l'esport, si hi vas amb bicicleta fas més esport que si hi vas a peu.
Els desavantatges, un d'ells és el temps, perquè si plou, per exemple, no hi pots anar-hi, un altre pot ser que es trenqui la cadena o es punxi la roda, un cop aparcada, pot ser que te la robin.
Encara que hi hagin molts avantatges i molts desavantatges, jo no l'agafaria pas per arribar a l'escola. També crec que si agafes la bicicleta, fas més esport i pots tenir més bona condició física.
El que més m'agrada de la bicicleta, és que pots portar una ampolla d'aigua, i que el seient de la bicicleta és bastant còmode.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any que estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no et caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem portat bé. (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia me'ls explicava.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n' ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un instant de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta, és un bon mitjà de transport per anar a l'escola, dels quals, podem citar diversos avantatges i desavantatges.
Jo crec que hi ha molts avantatges d'anar amb bicicleta a l'escola, un dels primers avantatges, és la velocitat, en canvi, si hi vas a peu, vas més lent. Un altre avantatge, és que has de sortir més aviat de casa. També és un avantatge l'esport, si hi vas amb bicicleta fas més esport que si hi vas a peu.
Els desavantatges, un d'ells és el temps, perquè si plou, per exemple, no hi pots anar-hi, un altre pot ser que es trenqui la cadena o es punxi la roda, un cop aparcada, pot ser que te la robin.
Encara que hi hagin molts avantatges i molts desavantatges, jo no l'agafaria pas per arribar a l'escola. També crec que si agafes la bicicleta, fas més esport i pots tenir més bona condició física.
El que més m'agrada de la bicicleta, és que pots portar una ampolla d'aigua, i que el seient de la bicicleta és bastant còmode.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any que estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no et caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem portat bé. (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia me'ls explicava.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n' ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
dilluns, 1 de març del 2010
Modernisme i Noucentisme
1) Pompeu Fabra va ser un gramàtic i lexicògraf. Va establir les normes lingüístiques del català a través de dues obres cabdals: Les Normes ortogràfiques lingüístiques (1913) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932).
BIBLIOGARFIA: www.enciclopedia.cat i del LLibre de Llengua i literatura de 4t d'ESO.
2) Poesia:
Joan Maragall: Oda a Espanya
Miquel Costa i Llobera: De l’agre de la terra
Joan Alcover: La Balanguera
Narrativa:
Raimon Casellas: Els sots ferestes
Prudenci Bertrana: Josafad
Joaquim Ruyra: Marines i buscatges
Víctor Català: Solitud
Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
Teatre:
Santiago Rusiñol: L'auca del senyor Esteve
Adrià Gual: Misteri de dolor
Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades
Ignasi Iglésias: La força de l’orgull
3)
Modernisme: moviment artístic que proposava la renovació de totes les arts.
Noucentisme: moviment cultural que es proposa modernitzar Catalunya.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana i literatura
BIBLIOGARFIA: www.enciclopedia.cat i del LLibre de Llengua i literatura de 4t d'ESO.
2) Poesia:
Joan Maragall: Oda a Espanya
Miquel Costa i Llobera: De l’agre de la terra
Joan Alcover: La Balanguera
Narrativa:
Raimon Casellas: Els sots ferestes
Prudenci Bertrana: Josafad
Joaquim Ruyra: Marines i buscatges
Víctor Català: Solitud
Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
Teatre:
Santiago Rusiñol: L'auca del senyor Esteve
Adrià Gual: Misteri de dolor
Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades
Ignasi Iglésias: La força de l’orgull
3)
Modernisme: moviment artístic que proposava la renovació de totes les arts.
Noucentisme: moviment cultural que es proposa modernitzar Catalunya.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana i literatura
divendres, 19 de febrer del 2010
UNITAT 5 Romanticisme i Realisme
1) ROMANTICISME: Li don molta importància als sentiments. El Romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa.
COSTUMISME: Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble.
REALISME: Pretén imitar la realitat amb l'art, és a dir, intenta imitar com és la vida real a les seves obres artítiques.
NATURALISME: És un etudi de la realitat.
2) Jacint Verdaguer, entén la poesia com l'expressió de la realitat i dels sentiments.
3)Àngel Guimerà va conrear el tetatre. Mar i Cel (1888).
4) Perquè descriu la societat catalana del moment.
5) Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana i literatura de 4t ESO.
COSTUMISME: Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble.
REALISME: Pretén imitar la realitat amb l'art, és a dir, intenta imitar com és la vida real a les seves obres artítiques.
NATURALISME: És un etudi de la realitat.
2) Jacint Verdaguer, entén la poesia com l'expressió de la realitat i dels sentiments.
3)Àngel Guimerà va conrear el tetatre. Mar i Cel (1888).
4) Perquè descriu la societat catalana del moment.
5) Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana i literatura de 4t ESO.
dilluns, 8 de febrer del 2010
El Neoclassicisme
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma, que a més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana i literatura.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana i literatura.
El Barroc
El Rector de Vallfogona, és el màxim representant del Barroc català
BIBLIOGRAFIA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i Llibre de llengua catalana i literatura.
El Renaixement
La literatura popular, va influir a Pere Serafí en els temes i també en el ritme i la musicalitat, encara que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
BIBLIOGARFIA: Llibre de Llengua catalana i literatura.
BIBLIOGARFIA: Llibre de Llengua catalana i literatura.
dimarts, 2 de febrer del 2010
Veles e Vents (Versió Raimon)
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
BIBLIOGARFIA: Blog de català de Quart de Creus
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
BIBLIOGARFIA: Blog de català de Quart de Creus
Veles e Vents (Ausiàs March)
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
BIBLIOGARFIA: http://www.cancioneros.com/nc/2669/0/veles-e-vents-han-mos-desigs-complir-ausias-march-raimon
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
BIBLIOGARFIA: http://www.cancioneros.com/nc/2669/0/veles-e-vents-han-mos-desigs-complir-ausias-march-raimon
TIRANT LO BLANC
ESTRUCTURA:
1ª part : Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesane.
2ª part : Tirant és nomenat almirall en les batalles navals. S’ esdevé la primera història sentimental .
3ª part : Constantinoble, guanya la guerra amb els turcs. S’ enamora de la princesa Carmesina.
4ª part : Conquereix gran part del Nord d’ Àfrica i converteix molta gent al cristianisme
5ª part : Es casa amb Carmesina. Emmalalteix d’ una pulmonia i mor, al igual que la seva dona i són enterrats junts.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de Literatura i Llengua catalana de 4t d'Eso
IMPORTANCIÀ DE LA NOVEL·LA:
té moltes escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot això fa que aquesta obra sigui tan coneguda mundialment i s’hagi traduït a molts idiomes més.
Va ser publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI va ser traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i actualment ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
BIBLIOGRAFIA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
DIFERÈNCIA ENTRE LLIBRE DE CAVALLERIES I NOVEL·LA CAVALLERESCA:
Hi ha molta gent que confón el que és; la novel·la cavalleresca dels llibres de cavalleries. La primera, parlen de coses reals, o que poden ser realitat (versemblant), en canvi, el segon, no es real, fa servir moltes fàbules (inversemblant).
BIBLIOGARFIA: Llibre de Literatura i Llengua catalana.
1ª part : Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesane.
2ª part : Tirant és nomenat almirall en les batalles navals. S’ esdevé la primera història sentimental .
3ª part : Constantinoble, guanya la guerra amb els turcs. S’ enamora de la princesa Carmesina.
4ª part : Conquereix gran part del Nord d’ Àfrica i converteix molta gent al cristianisme
5ª part : Es casa amb Carmesina. Emmalalteix d’ una pulmonia i mor, al igual que la seva dona i són enterrats junts.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de Literatura i Llengua catalana de 4t d'Eso
IMPORTANCIÀ DE LA NOVEL·LA:
té moltes escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot això fa que aquesta obra sigui tan coneguda mundialment i s’hagi traduït a molts idiomes més.
Va ser publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI va ser traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i actualment ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
BIBLIOGRAFIA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
DIFERÈNCIA ENTRE LLIBRE DE CAVALLERIES I NOVEL·LA CAVALLERESCA:
Hi ha molta gent que confón el que és; la novel·la cavalleresca dels llibres de cavalleries. La primera, parlen de coses reals, o que poden ser realitat (versemblant), en canvi, el segon, no es real, fa servir moltes fàbules (inversemblant).
BIBLIOGARFIA: Llibre de Literatura i Llengua catalana.
dilluns, 25 de gener del 2010
Ausiàs March
Va ser un poeta molt llegit. Tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seva obra.
Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català
Crea una poesia molt personal i sincera, molt original en els temes.
Bibliografia: Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'eso.
Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català
Crea una poesia molt personal i sincera, molt original en els temes.
Bibliografia: Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'eso.
Jordi de Sant Jordi
Es conserven divuit poemes, destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d'amor.
Bibliografia: Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'eso.
Bibliografia: Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'eso.
Jaume Roig
Jaume Roig, va néixer a València. És un representant de la classe social: la Burgesia. Va ser un metge importnat, va dirigir diferents hospitals i va ser l'ajudant del rei Alfons el Magnànim.
La seva obra més important és, L'espill o Llibre de les dones, vol respresntar una visió del món segons la burgesia. Aquesta obra està escrita amb una intenció divertida i per riure-se'n de les dones, la misogínia medieval.
Bibliografia: Llibre de llengua catalana i litaratura de 4t d'eso.
dilluns, 11 de gener del 2010
Fransesc Eiximenis
Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409) fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia.Les obres més importants són: Lo crestià, Plató, Tul·lí, Agusti d'Hipona.
Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. La seva obra més important és Sermons.
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413). Escriptor i funcionari reial. Considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, innovador i introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana.Les obres més importants són: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó humorístic i paròdic i De vetula, d'Ovidi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)