dilluns, 26 d’abril del 2010

Unitat 9. La literatura de postguerra

1. La fi de la guerra civil comportà la consolidació de l'estructura política sobre el poder personal establert ja clarament en una llei de 30 de gener del 1938 i obrí un període de centralització política, administrativa i cultura i en l'aspecte socioeconòmic, la paralització de la reforma agrària i la devolució de les terres als antics propietaris, i la creació dels sindicats verticals . Fins el 1945 la necessitat de reconstrucció econòmica i consolidació política restà emmarcada dins la conjuntura internacional de la Segona Guerra Mundial. Amb l'estímul de la imminent derrota de l'Eix, el 1944 es produí la infiltració de guerrillers republicans (maquis), però la intervenció de les forces armades i la divisió de l'oposició a l'exili determinaren l'abandó de l'intent; igualment la guerrilla interior, que funcionava des del 1939, fou finalment vençuda vers 1949-50. Després de la victòria aliada del 1945, que comportà l'aïllament de l'estat espanyol.

Hi ha tres géneres dins de la literatura de la postguerra: la narrativa, que hi predomina la novel·la psicològica que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims. (altres gèneres dins de la narrativa: conte, article perodístic, assaig, memòries...) autors: Mercè Rodoreda, Josep Pla...
La poesia, segueix les tendències del s.XX: el postsimbolisme, la poesia experimental i poesia de bases existencial. Es una poesia que es lamenta de la situació i es rabel·la contra la justícia.
I el tetare, entre el 1939 i 1946 es van prohibir les representacions en català.

2. Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
Fèrules: Palmeta.
Crosses:Palmeta.
Estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
Esborradissa: Que s'esborra fàcilment.

3. Estimats Parlamentaris del món,

Crec que hi hauria d'haver-hi alguna manera d'atura les guerres, perquè és molt injust per a molta de la gent que les ha viscut o les estar vivint, que solament posen en perill les seves pròpies vides.
Tota aquesta gent, està obligada a matar a gent innocent, i no en treuen res. Per exemple, no és gaire adient, que es vegi gent estirada al carrer morta quan parlen a les noticies de les guerres. És molt trist veure aquesta situació, perquè la gent que estar a la guerra ho estar passant molt malament, han de abandonar a les seves famílies per anar a lluitar contra gent com ells, així que crec que ha de haver-hi alguna manera de solucionar tot això, per exemple, parlant i posant-se d'acord entre ells.

4. Un monòleg interior és el procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
N'és un exemple,l'obra de Mercè Rodoreda, La plaça del diamant. perquè presenta les característiques d'un monòleg interior.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Repàs de les unitats 7 i 8

1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.

El complement indirecte expressa el receptor de l'acció verbal. Es pregunta “a qui”, en canvi el complement directe, és el complement més directament relacionat amb el verb, els verbs que admeten s'anomenen transitius i es pregunta “què”.

2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:

a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. Complement directe
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. Complement de règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. Complement directe
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. Complement directe

3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:

a) No sabem fer la feina de casa. No ens...hi....han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me'n....vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m'hi...exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n'he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ..en...dubtis

4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?

Literatura experimental: la poesia, evoluciona dos bandes: amb els moviments avantguardistes i l'altra cap a poesia pura. La novel·la segueix el mateix cas: l'acció perd continuïtat i l'altre el monòleg interior.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l'existència humana, i pregunta sobre el món caòtic i absurd.
Literatura social: parteix de les idees dels artistes i intel·lectuals.
Poesia: evoluciona cap a la poesia pura, busca la bellesa de les paraules.
Narrativa: Adopta moltes de les innovacions aportades per la literatura experimental i existencial.
Teatre: La comèdia burgesa, el teatre frívol i d'entreteniment, i el teatre revolucionari.

5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:

a) S'acostuma a fer les coses bé. Complement de règim verbal. S'acostuma a fer-les.
b) Porta els comptes a l'avi. Complement directe(els comptes) i Complement indirecte (a l'avi) Porta'ls hi.
c) Es recorda de tot el que li deuen. Complement de règim verbal. Se'n recorda.
d) Compra joguines als nebots. Complement directe(joguines) i complement indirecte (als nebots) Els hi compra joguines.
e) Explica el que vol als seus amics. Complement directe (el que vol fer) i complement indirecte (als seus amics). Els hi explica.
f) Es nega a treballar amb la família. Complement de règim verbal. S'hi nega.
g) Fa el que vol. Complement directe. Ho fa.

6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Unitat 8. Les avantguardes i els anys trenta

1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.

Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries, i també, són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.
• Surrealisme: busquen l’expressió de subconscient a través de l’escriptura automàtica.
• Cubisme: Popularitzen els cal•ligrames
• Futurisme: : proposen destruir la sintaxis i deixar les paraules en llibertat
• Dadaisme: creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.

2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).

(Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni? Que només ho veus clar quan dorms, que sembla la vida real, però en realitat, només és un somni, però a tu t’agradaria que fos la realitat. El del la vetlla)

3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.

Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.

4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).

(Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat
c) Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger
e) Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.)

5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).

Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.

La Caterina, vol canviar de vida i per això vol marxar del seu poble. Li diuen, La noia del cafè de la Marina. Vol abandonar el passat i tenir una vida millo.

Claudi:en Claudi ensenya a Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d’aventures.. Pensa que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.