divendres, 19 de febrer del 2010

UNITAT 5 Romanticisme i Realisme

1) ROMANTICISME: Li don molta importància als sentiments. El Romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa.

COSTUMISME: Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble.

REALISME: Pretén imitar la realitat amb l'art, és a dir, intenta imitar com és la vida real a les seves obres artítiques.

NATURALISME: És un etudi de la realitat.

2) Jacint Verdaguer, entén la poesia com l'expressió de la realitat i dels sentiments.

3)Àngel Guimerà va conrear el tetatre. Mar i Cel (1888).

4) Perquè descriu la societat catalana del moment.

5) Narcís Oller i Jacint Verdaguer.

BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana i literatura de 4t ESO.

dilluns, 8 de febrer del 2010

El Neoclassicisme

Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma, que a més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.

BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana i literatura.

El Barroc




El Rector de Vallfogona, és el màxim representant del Barroc català

BIBLIOGRAFIA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i Llibre de llengua catalana i literatura.

El Renaixement

La literatura popular, va influir a Pere Serafí en els temes i també en el ritme i la musicalitat, encara que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.

BIBLIOGARFIA: Llibre de Llengua catalana i literatura.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Veles e Vents (Versió Raimon)

Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.

Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.

[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.

Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.

Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

BIBLIOGARFIA: Blog de català de Quart de Creus

Veles e Vents (Ausiàs March)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.


BIBLIOGARFIA: http://www.cancioneros.com/nc/2669/0/veles-e-vents-han-mos-desigs-complir-ausias-march-raimon

TIRANT LO BLANC

ESTRUCTURA:

1ª part : Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesane.

2ª part : Tirant és nomenat almirall en les batalles navals. S’ esdevé la primera història sentimental .

3ª part : Constantinoble, guanya la guerra amb els turcs. S’ enamora de la princesa Carmesina.

4ª part : Conquereix gran part del Nord d’ Àfrica i converteix molta gent al cristianisme

5ª part : Es casa amb Carmesina. Emmalalteix d’ una pulmonia i mor, al igual que la seva dona i són enterrats junts.

BIBLIOGRAFIA: Llibre de Literatura i Llengua catalana de 4t d'Eso

IMPORTANCIÀ DE LA NOVEL·LA:

té moltes escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot això fa que aquesta obra sigui tan coneguda mundialment i s’hagi traduït a molts idiomes més.
Va ser publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI va ser traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i actualment ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
BIBLIOGRAFIA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc

DIFERÈNCIA ENTRE LLIBRE DE CAVALLERIES I NOVEL·LA CAVALLERESCA:

Hi ha molta gent que confón el que és; la novel·la cavalleresca dels llibres de cavalleries. La primera, parlen de coses reals, o que poden ser realitat (versemblant), en canvi, el segon, no es real, fa servir moltes fàbules (inversemblant).

BIBLIOGARFIA: Llibre de Literatura i Llengua catalana.